Velorution
(i si aneu a Paris, agafeu el vélib’, i a Brussel·les el villó!)
Imatge | I love bicis
Ollo á retórica de Currás.
Dicir que falarás en castelán e non en galego porque o tema é “de por si bastante abstracto” é o novo xeito de mostrar a libertad, libertad, sin ira, libertad en temas lingüísticos.
Outra e mil veces máis o goberno do PP tropeza coa mesma pedra: o galego para as cousas concretas (vacas), o castelán para as cousas abstractas (economía). O galego para as asignaturas supostamente pouco importantes (música, debuxo… son pouco importantes?), o castelán para as ciencias (uno por unoo unoo, uno por dooos doss, uno por trees cuatro… golpe de regla!).
Non se lle pode deixar gobernar o país a estes iluminados. Non entremos en dereita/esquerda, non entremos en nacionalismo galego/nacionalismo español. Simplemente é un insulto á intelixencia dos cidadáns e cidadás de Galiza.

Montilla ha deixat clar que no hi haurà un nou tripartit.
Mas ha deixat clar que governarà en minoria amb acords puntuals si no obté majoria absoluta.
Dues setmanes abans de les eleccions ja sabem com serà el nou govern:
Govern en minoria de CiU, arribant a acords amb el PSC, ERC, ICV-EUiA i fins i tot PP segons convingui en cada moment. És a dir, un govern à la Zapatero’08-12.
Hi ha algun altre escenari possible?
I una altra petita qüestió: cap a on vull que vagi el meu vot?
* Foto de Xarxes socials i llengües, on es posa de manifest l’esperit integrador de CiU
http://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F6683151&show_comments=true&color=8ac9d3
Emilio josé - ipanema 6 20 by clubfonograma
Emilio José a facer historia, en Club Fonograma
“our pop hero is said to have made the first pop song recorded on a phonographic cylinder”
(via Maria Yáñez < Emilio José)

FE EN DEUS.
Non hai mellor xeito de dicir “Creo en ti, Deus” ca un vidro anti-balas de 3 pulgadas.
Ja es pot escoltar!
- Actualidade Galega
- Eu flipo!
- Astro da bóla
- O chispazo
- Añades a “Pedobear” a una imagen de las mascotas de los juegos olímpicos de Vancouver 2010 y la cuelgas en internet.
- La chorrada se hace famosa y por lo tanto se posiciona bien en google imágenes.
- Los periodistas encargados de redactar crónicas y noticias varias sobre los juegos recurren a Google para buscar una imagen de las mascotas….
- Pedobear se cuela descaradamente en la prensa escrita internacional xD.
Espremuts i espremudes del món, uniu-vos!
Aquesta tarda la comissió d’afectats es reunirà amb el Departament d’Universitats· Pendents de la resolució de la consulta jurídica
‘No volem pagar per treballar’, cridaven el centenar i mig de manifestants congregats ahir a la tarda a la plaça de la Universitat de Barcelona. Eren doctorands vestits del color de les taronges que repartien als passejants, volien fer sentir la veu. Es queixen que amb l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior enguany la matrícula s’ha apujat un 280% i se senten com ‘taronges espremudes’.
Els doctorands del Principat van pagar l’any passat cent cinc euros per la matrícula i aquest any el preu s’enfila fins els quatre-cents. Es tracta de la matrícula més cara de tot l’estat espanyol, uns tres-cents euros més del que val a qualsevol altra comunitat. Aquest augment se suma a la precarietat laboral que pateixen. Per això, fa dies que es manifesten i recullen firmes en contra de la pujada de preu. Esperen que aquesta tarda se’ls comuniqui que la consulta jurídica que el director general d’Universitats, Josep Ribas, va encarregar recomani rectificar l’augment.
El 21 d’octubre es van manifestar a la Casa de Convalescència en un acte del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. El conseller els va emplaçar a crear una comissió per parlar-ne i els doctorands van reunir-se en assemblea a la central de la UB per escollir quatre persones que els representessin. Dijous passat es va reunir la comissió i els doctorands van exposar les seves queixes. Agnese Muñoz, una de les representants, ha explicat a Vilaweb que van demanar ‘suspendre l’aplicació d’enguany i estudiar l’assumpte amb deteniment de cara a l’any vinent’. La reunió va concloure amb la decisió del director general d’Universitats de traslladar la qüestió a una assessoria jurídica. Agnese Muñoz assegura que ‘indirectament la resposta va ser que no ho canviarien, ho tenim molt negre’. A l’entrevista que Vilaweb va fer al conseller Huguet fa uns dies, el conseller va assegurar que la pujada era coherent si es tenia en compte la baixada de preus dels màsters. Els doctorands creuen que aquesta no és raó suficient si es té en compte que els màsters i els doctorats són fases formatives diferents i que el recorregat de cada estudiant és diferent.Vinilo recompilatório de 12” com 15 temas de Telephones Rouges, Indómitos, Novedades Carminha, Metralletas Lecheras, Anenome, THE, Noise Project, Le Cûl, CUDEVASO, Shit Pony, Lee Van Cleef, Los Santos, Zoofilia-a-a, SraSrSra e The Possums. Moi pronto entre nós!
“Fent-ho en paper és com s’aprèn”
This little beauty has taken me many ridiculous hours. It may look simple but man it has to be precise. This is a cross section of a topographic map. This is an unknown area and our assignment was to construct the cross section and then describe what has happened. I’m quite proud of this little piece of graph paper.
Oh, this was my favorite thing in structural geology.


"Durante una entrevista en Radio Nacional de España la ministra también ha puntualizado que no hay que generalizar y acusar a todos los internautas de descargas ilegales: "también hay esa idea de que el usuario tipo es Enjuto Mojamuto, de Muchachada Nui -programa de humor de TVE-, y no, somos más" (Público.es)
"Por otro lado ha matizado que el problema de la música en Internet es el poco peso de las canciones y su rapidez para copiarlas." (Público.es)
*As miñas desculpas a Marcial Ruiz Escribano pola comparación; Marcial destila intelixencia.
Això que llegeixes és un manifest espontani, viu, interactiu, lliure d'ideologia i afiliació política, amb el qual els sotasignants pretenem, des de la nostra humil experiència a l'estranger, desmentir el mite de que "el gallec no val per a res" o "només serveix a dins de Galícia".
Tots els idiomes valen i per a molt.
A nosaltres, el gallec ens ha estat útil i segueix sent-nos útil a les nostres vides i aventures al món:
Per aquestes raons pràctiques, concluim, sense cap tipus de dubte, que el gallec també és útil fora de Galícia. Que no t'escalfin el cap dient que no.
Londres, 1 d'abril de 2009
Podeu llegir el manifest original i signar-lo a ogalegoeutil.wordpress.com

http://www.megavideo.com/v/KKAYSLXL505c728ffb3ed1aa57569c4c546afc2b
A good chance to prepare a listening exam and think for a while as well. Via Euskal Naturista Elkartea.
Sr. Presidente do Estado Español, Don José Luís Rodríguez Zapatero,
O Premio Nobel da Paz Adolfo Pérez Esquivel, tamén é amigo dos amigos dos que non condenan a violencia? Utilizará o seu partido outra vez a xustiza ao seu antollo para ilegalizar esta carta? Os pensamentos de cantos máis se poden ilegalizar?
Subscribo e reproduzo a carta íntegra.
Sr. President de l'Estat Espanyol, Don José Luis Rodríguez Zapatero,
El Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, també és amic dels amics dels qui no condemnen la violència? Utilitzarà el seu partit un altre cop la justícia de manera capritxosa per il·legalitzar aquesta carta? Els pensaments de quants més es poden il·legalitzar?
Subscric i reprodueixo la carta íntegra.
Sr. Presidente del Estado Español
Don José Luís Rodríguez Zapatero
Reciba el fraterno saludo de Paz y Bien.
Me dirijo a Ud. a fin de solicitarle intervenir y evitar acciones antidemocráticas de cercenar el derecho del pueblo español a la información y libertad de expresión, de exponer sus ideas, incluso con aquellas que no compartimos.
Estamos frente a grandes desafíos y cambios cada vez más acelerados que vive la humanidad y cada uno de nuestros pueblos y necesitamos fortalecer las bases de diálogo y participación ciudadana.
Representantes del hacer cultural, educativo, social y político vienen reclamando el derecho a la participación presentando la candidatura encabezada por Alfonso Sastre, en las próximas elecciones al Parlamento Europeo, denominada -“Iniciativa Internacionalista- La Solidaridad entre los pueblos”, nacida de la convergencia de diversas corrientes dentro del marco de la ley y la democracia.
La única forma de fortalecer y avanzar en consolidar el Estado de Derecho y las libertades públicas es la participación social, el diálogo y el derecho de cada ciudadano y ciudadana en la construcción de nuevos paradigmas que permitan construir caminos de libertad y Paz.
Espero Señor Presidente que considere éste pedido. Le reitero el fraterno saludo deseándole mucha fuerza y esperanza.
Adolfo Pérez Esquivel
Premio Nóbel de la PazBuenos Aires, 14 de mayo del 2009
Primer van il·legalitzar Batasuna, però jo no em vaig preocupar, perquè no sóc abertzale i a més jo sí condemno la violència. Després van il·legalitzar ANV, però a mi no em va afectar, perquè no sóc independentista ni tinc connexions amb els que tenen connexions amb els etarres. Llavors van il·legalitzar Iniciativa Internacionalista, amb esquerres radicals de Canarias, Andalucía, Asturies, Castilla, Aragón, però a mi no em va afectar, perquè jo no voto Xosé Luis Méndez Ferrín (escriptor reconegut com el més important de la literatura gallega contemporània)... i a més, qué collons, tots els extrems són dolents...
Quan em vaig despertar del malson, només eren legals el Partido Popular i el Partido Español (abans PSOE). Un altre cop la realitat havia superat la ficció.
Primeiro ilegalizaron Batasuna, pero eu non me preocupei, porque non son abertzale e ademais eu si condeno a violencia. Despois ilegalizaron ANV, mais a min non me afectou, porque eu non son independentista nin teño conexións cos que teñen conexións cos etarras. Logo ilegalizaron Iniciativa Internacionalista, con esquerdas radicais de Canarias, Andalucía, Asturies, Castilla, Aragón, mais a min non me afectou porque eu non voto a Xosé Luis Méndez Ferrín (escritor recoñecido como o máis importante da literatura galega contemporánea) ... e ademais, qué carallo, todos os extremos son malos...
Cando espertei do pesadelo, só eran legais o Partido Popular e o Partido Español (antes PSOE). Outra vez a realidade superara a ficción.

Cando mintes como fas? Iso dicía miña nai cando nos cazaba nunha mentira escandalosamente evidente. Quedar co cú ao aire.
En TVE o estilo Urdaci rexurde por momentos. Podedes miralo desde todas as perspectivas que queirades. Podedes estar en contra da pitada. Mais a manipulación e a censura de TVE é vergoñenta. Pasen e vexan:
Quan menteixes com fas? Això deia ma mare quan ens enxampava en una mentida escandalosament evident. Quedar-se amb el cul a l'aire.
A TVE l'estil Urdaci resorgeix per moments. Ho podeu mirar des de totes les perspectivas que vulgueu. Podeu estar en contra de la xiulada. Però la manipulació i la censura de TVE és de vergonya. Passin i vegin:
No Marca (moi explicativo o vídeo):
"En el descanso del encuentro y para rematar la faena, el locutor de TVE, Juan Carlos Rivero, se excusó por no haber podido ofrecer el himno en directo "por un error humano" y lo emitió censurado, eliminando los silbidos al himno, enfocando a los jugadores y mostrando un par de imágenes de los pocos hinchas que se comportaron con respeto."
En El País,
"Coincidiendo con la atronadora pitada de la hinchada vasca y catalana a la marcha de Granaderos, que se prolongó durante 50 largos segundos, Televisión Española, que retransmitía el encuentro en directo, tapó ese minuto con dos conexiones en directo con las ciudades de ambos equipos."
Ollo á magnitude da pitada na Ser.
Comenta Público:
"Lo insólito es que, como si se tratara de un olvido, o quizás de China, la televisión pública ofreció la escena del himno en diferido en el descanso. Sólo se escuchó la música, nada de los pitidos. Y como imagen, los jugadores, y algún plano corto de aficionados escogidos: uno del Athletic, con la mano en el corazón."
Os de "Se rompe España(TM), aka El Mundo:
"El himno más pitado, pero no para TVE."
"En el descanso, TVE emitió el momento en que sonó el himno en una grabación con el himno en primer plano, con sonido ambiente imperceptible y los silbidos silenciados."
Os únicos que sempre teñen La Razón:
La respuesta fue la esperada durante poco más de 50 segundos: una sonora pitada mientras la cámara de televisión recorría las caras de todos los jugadores alineados aunque Televisión Española, que retransmitía el encuentro en directo, 'tapó' ese minuto con dos conexiones en directo en las ciudades de los dos equipos.
Foto: Madeira de Uz en Flickr

(...)
Por que decidiron dar esta conferencia de prensa?
Manuel Lourenzo: Se a sociedade civil, se as institucións políticas non son quen de dar unha resposta, que sexamos cando menos as persoas. Isto foi o que nos moveu a Pancho e a min a actuar como cidadáns. É algo que fixemos sempre: cadaquén asóciase con quen ten próximo para defender o seu territorio cando é atacado. E o noso territorio neste caso é a lingua. Precisamente por iso, moléstalles, e teñen como obxectivo a súa desaparición. Eu pido que se as institucións en si non teñen forza para se enfrontar, porque non sexa político ou prudente, que sexamos as persoas as que reclamemos. Non podemos permitir que prosperen sen resposta estas campañas continuas, que buscan a eliminación do noso país.
(...)
A desmobilización, o silencio, ten que ver co feito de pensar que poida ser contraproducente responder a cuestións irracionais coma estas?
M.L.: Iso é peor, ese medo que temos, esa prudencia que non sei se nos é innata ou nos foi dada polo machacar continuo sobre as nosas conciencias. Pensamos sempre que é contraproducente falar. Eu a esta actitude chámolle guerracivilista ou española, así directamente. Xa dende os Austrias e Isabel a Católica até Francisco Franco Bahamonde, a actitude sempre foi a mesma cara a nós. Somos a parte que sempre perdeu a guerra, e non esta última, a invasión franquista, senón todas as anteriores.
(...)
(...)
Per que han decidit donar aquesta conferència de premsa?
Manuel Lourenzo: Si la societat civil, si les institucions polítiques no són capaces de donar una resposta, que siguem al menys les persones. Això ha estat el que ens ha mogut al Pancho i a mi a actuar com a ciutadans. És una cosa que hem fet sempre: cadascú s'associa amb qui té pròxim per defensar el seu territori quan és atacat. I el nostre territori en aquest cas és la llengua. Precisament per això, els molesta, i tenen com a objectiu la seva desaparició. Jo demano que si les institucions per si mateixes no tenen força per enfrontar-s'hi, perquè no sigui polític o no sigui prudent, que siguem les persones qui reclamem. No podem permetre que prosperin sense resposta aquestes campanyes contínues, que buquen l'eliminació del nostre país.
(...)
La desmobilització, el silenci, té a veure amb el fet de pensar pugui ser contraproduent respondre a qüestions irracionals com ara aquestes?
M.L.: Això és el pitjor, aquesta por que tenim, aquesta prudència que no sé si ens és innata o ens ha estat donada pel picar continu sobre les nostres conciències. Pensem que sempre és contraproduent parlar. A aquesta actitud jo li dic guerravivilista o espanyola, així directament. Ja des dels Àustries i Isabel la Catòlica fins a Francisco Franco Bahamonde, l'actitud sempre ha estat la mateixa cap a nosaltres. Som la part que sempre ha perdut la guerra, i no aquesta última, la invasió franquista, sino totes les anteriors.
(...)
10:30 Cap. S. Maia segue em direcção à força com 1 lenço branco. O Brig. J. Reis ordena a S.M. que vá para a retaguarda da sua força #25a74
about 2 hours ago from web
12:35 Vêem-se cravos nos canos de muitas espingardas, oferecidos aos soldados por populares. #25a74
15 minutes ago from web


Podedes ver todas as fotos no álbum Holywater 04.09.
Podeu veure totes les fotos a l'àlbum Holywater 04.09.
Os Holywater do Monasterio de onte eran moi diferentes aos de hai cinco anos alá por Marina. Polo medio, perdéralles bastante a pista, por primeira vez desde aquel prototipo de Ricardo e Saqués.
Alá estaba aquel arxentino imponente, Khatru, cando eu aínda non me afixera a ver ao Diego. A sala quentaba suficientemente o ambiente; non tardaron moito en poñer o aire acondicionado a tope xusto por riba da cabeza de Luis.
Teño que dicir que gocei como un anano, coma sempre. O que notei, e non sei se o saberei expresar, é que o "rango cañeiro-íntimo" se estreitou moitísimo dende a última vez que os vira en directo. E se facemos unha media nese rango, o listón sube cara o Rock & Roll. Moita rabia, moita endorfina descargada en directo con Ricardo apoiado costas con costas co Khatru. Martín movíase máis ca nunca. Para Luis nunca foi (digo eu) tan pequena a diferenza entre os míticos Disappointment e este grupo de pedaliños. Porque unha cousa que se pode observar é que as pedaleiras de Martín e Ricardo multiplícanse cos anos.
Dúas impresións se complementan (ou contradicen) en Holywater hoxe. Por unha banda a perda do extremo íntimo fai que o de onte fora o primeiro concerto no que non se me puxeron os pelos de punta. Claro que eu tamén cambiei, quizais aquela sensibilidade adolescente era cousa de adolescere. Por outra banda, se me cingo por un momento ao disco e esquezo o directo, hai un fino fío que conecta Tranquility co espírito das dúas maquetas, saltando Handle With Care e Sides. Escoitando Tranquility onte na cama tiña unha certeza semi-onírica de estar deitado no sofá do salón da casa de Lugo, e eu ter 16 anos, claro.
Se cadra é como a vida dunha persoa, e a vellez de Holywater parécese á súa infancia. Non quixera que soara a cousa a crítica destructiva. Aínda sigo sen entender porque este grupo non está na primeira liña das preferencias indies, se é que esta condenada etiqueta quere dicir algo. Porén, teño o regusto amargo de pensar que o mellor de Holywater xa foi tocado. E todo (e se se me permite o desafogo) pola incultura musical desta sociedade que non cataliza aos seus artistas e que fai a Lucía cantarlle o Himno Galego a Feijoo e Rajoy porque eles non o saben. Non ten moito que ver co tema este último detalle (ou si), mais se non o digo rebento.
Els Holywater del Monasterio d'ahir eren molt diferents d'aquells de fa cinc anys allà per Marina. En aquests anys, els havia perdut una mica de vista, per primer cop des d'aquell prototip de Ricardo i Saqués.
Hi havia aquell argentí imponent, Khatru, quan jo encara no m'havia acostumat a veure el Diego. La sala escalfava prou l'ambient; no van trigar molt a engegar l'aire condicionat al màxim just per sobre del cap d'en Lluís.
He de dir que vaig gaudir com un nen petit, com sempre. El que he notat, no sé si ho sabré expressar, és que el "rang canyer-íntim" s'ha estretat moltíssim des de l'últim cop que els havia vist en directe. I si fem una mitja d'aquest rang, el llistó puja clarament cap al Rock & Roll. Molta ràbia, molta endorfina descarregada en directe amb en Ricardo recolzant-se esquena amb esquena amb el Khatru. El Martín es movia més que mai. Per al Lluís (crec jo) mai no ha estat tan petita la diferència entre els mítics Disappointment i aquest grup de pedalets. Perquè una cosa que es pot observar és que les pedaleres de Martín i Ricardo es multipliquen amb els anys.
Dues impresions es complementen (o contradiuen) a Holywater avui. Per una banda la pèrdua de l'extrem íntim fa que el d'avui hagi estat el primer concert que no em va posar els pèls de punta. És clar que jo també he canviat, potser aquella sensibilitat adolescent era cosa d'adolescere. Per una altra banda, si em cenyeixo per un moment al disc i oblido el directe hi ha un fil prim que connecta Tranquility amb l'esperit de les dues maquetes, tot saltant Handle With Care i Sides. Escoltant Tranquility ahir al llit tenia una certesa semi-onírica d'estar estirat al sofá de la meva casa de Lugo, i jo tenir 16 anys, és clar.
Potser és com la vida d'una persona, i la vellesa de Holywater s'assembla a la seva infància. No voldria que sonés la cosa a crítica destructiva. Encara segueixo sense entendre perquè aquest grup no es troba a la primera línia de les preferències indies, si és que aquesta maleïda etiqueta vol dir quelcom. Tanmateix, tinc el regust amarg de pensar que el millor de Holywater ja ha estat tocat. I tot (i si se'm permet la descàrrega) per la incultura musical d'aquesta societat que no catalitza els seus artistes i que fa que Lucía li canti l'Himno Galego a Feijoo i Rajoy perquè ells no se'l saben. No té gaire a veure amb el tema aquest darrer detall (o sí), però si no ho dic rebento.


Dibuix de Castelao, trobat a Unha de blog.


Els Mossos d'Esquadra desallotgen l'edifici central de la Universitat de Barcelona amb una violència increïble. Si les parets parlessin plorarien de ràbia i vergonya. Medalla d'INDECÈNCIA I HIPOCRESIA per al Rector i especialment per al Conseller d'Interior. Només es pot exigir la dimissió fulminant dels dos.
Os Mossos d'Esquadra desaloxan o edificio central da Universitat de Barcelona cunha violencia incribel. Se as paredes falasen chorarían de rabia e vergoña. Medalla de INDECENCIA E HIPOCRISÍA para o Rector e especialmente para o Conseller d'Interior. Só se pode esixir a dimisión fulminante dos dous.
hipocresia
hipocrisía
s f Finximento de calidades, ideas ou sentimentos contrarios aos que alguén realmente sente.
Actualització: | Actualización:
Més del mateix | Máis do mesmo: http://www.vilaweb.tv/?video=5596
(...) But now Spanish speakers complain that their language is being marginalised by regional nationalists in revenge for the way their own languages were suppressed in the Franco years. They are appealing to the Spanish constitution, which guarantees the right to speak Spanish along with the three other official languages. (...)
(...) In Galicia, at least half of teaching must be in the regional tongue. Gloria Lago, a founder of Bilingual Galicia, said: 'The children ask to be taught in Spanish and this is not allowed because the law prevents it. When the bell goes, they start speaking their own language. (...)

Pero -ao que vou- todo ese esterco contaminado e contaminante botado polos predecesores dos que agora chegan á Xunta pra convertela nunha compañía de demolicións, limpeza étnica e mamporreo, todo iso, lonxe de dárelles réditos eleitorais, volvíase contra diles, e o BNG medraba como pantrigo en forno de leña. Daquela, por qué as mintiras que naquela altura cuspían no ar caíanlles de volta na cara? Por que non lles valeron entón, e sí que lles valeron en troques agora? Xa sei: os erros e desviacións na acción de goberno deron pé para os adversarios manipularen a credulidade da xente desencantada. Sexa. Tamén sei: o BNG divorciouse dos sectores máis activos e reivindicativos das "camadas populares", que eran a fonte máis san e o alicerce máis rexo da sua forza. Sexa tamén -malia que isto, reitero, esprica a desafección ao BNG, non a afección ao Pepé. Mais hai outro fenómeno sociopolítico determinante. No período dos oitenta e boa parte dos noventa, o pobo e a cidadanía galega estaban a seguir o curso dun proceso de descolonización ideolóxica e cultural, un proceso de desalienación identitaria e de clase no substrato popular, un retroceso do autoodio, a diglosia e demais manifestacións desa síndrome correctamente diagnosticada dende as Irmandades en diante. Un proceso de desalienación no que o Bloque andaba a desempeñar un rol sobranceiro. Neste último decenio, ese proceso inverteuse outravolta para seguir o curso dunha involución. As consecuencias están á vista, e non só no escenario electoral, nin moito menos.
Eis o fenómeno que reclama primordial atención de calquera analista social que se precie, a doenza subxacente que cómpre diagnosticar e tratar. Cun artefacto político "moderno e competitivo"? Pois non: co artefacto acaído para desalienárense as clases dominadas e subalternas da nosa nación, a búsola que marque o norde dos combates emancipadores do pobo galego nesta nova etapa do longo ciclo histórico da nosa autodeterminación na modernidade que inda non rematou -mal que lles pese aos posmodernos "fillos de Marx e CocaCola".
Però -on anava- tots aquests fems contaminats i contaminants llançats pels predecessor dels qui ara arriben a la Xunta per convertir-la en una companyia de demolicions, neteja ètnica i mamporreo, tot això, lluny de donar-los rèdits electorals, es tornava contra ells, i el BNG creixia com el pa de blat al forn de llenya. Llavors, per què les mentides que aleshores escopien a l'aire els hi queien a la cara? Per què no els hi va servir aleshores, i sí que els hi serveixen en canvi ara? Ja sé: les errades i desviacions a l'acció de govern han possibilitat que els adversaris manipulin la credulitat de la gent desencantada. Sigui. També sé: el BNG s'ha divorciat dels sectors més actius i reivindicatius de les "camades populars", que eren la font més sana i el fonament més sòlid de la seva força. Sigui també -malgrat que això, reitero, explica la desafecció al BNG, no l'afecció al Pepé. Però hi ha un altre fenòmen sociopolític determinant. Durant el període dels vuitanta i bona part dels noranta, el poble i la ciutadania gallega va seguir el curs d'un procés de descolonització ideològica i cultural, un procés de desalienació identitària i de classe al substrat popular, un retrocés de l'autoodi, la diglòsia i altres manifestacions d'aquesta síndrome correctament diagnosticada ja des de les Irmandades. Un procés de desalienació dins del qual el Bloque portava un rol de referent. En aquest últim deceni, aquest procés s'ha invertit de nou per seguir el curs d'una involució. Les conseqüències són a la vista, i no només a l'escenari electoral, ni molt menys.
Vet aquí el fenòmen que reclama primordial atenció de qualsevol analista social que es consideri com a tal, la malaltia subjacent que cal diagnosticar i curar. Amb un artefacte polític "modern i competitiu"? Doncs no: amb l'artefacte adequat perquè es desalienin les classes dominades i subalternes de la nostra nació, la brújola que marqui el nord dels combats emancipadors del poble gallec en aquesta nova etapa del llarg cicle històric de la nostra autodeterminació en la modernitat que encara no ha acabat -encara que els faci mal als posmoderns "fills de Marx i CocaCola".
Ahir em va alegrar l'esmorçar la notícia que el Govern Català vol aconseguir que la meitat de les pel·lícules projectades als cinemes de Catalunya s'estrenin doblades o subtitulades en català. Als matins de TV3, aquest programa-tòtem, plantegeven la següent pregunta al públic (mantins.sí / matins.no):
Està d'acord que la meitat de les pel·lícules s'estrenin en català?
La resposta va ser contudent: 83% Sí. 17% No.
Al día següent la pregunta gira sobre el mateix tema, però amb un matís important:
El govern aconseguirà que la meitat de les pel·lícules s'estrenin en català?
La resposta també és contundent, però oposada: 21% Sí. 79% No.
És aquesta la perplexitat de la qual ens parlava l'Associació Catalana de Sociologia? La ciutadania no és ingénua i sap (sabem) que s'haurà d'enfrontar als bombarders mediàtics madrilenys (i d'altres "regions", com ara La Voz Coz de Galicia), haurà de trencar-se el cap contra els tancs del front espanyolista PP-PSOE, arribar a acords complicats amb l'escut anti-míssils de les grans empreses de distribució... ben pensat jo també votaria Sí a la primera pregunta i No a la segona.
És una llàstima que aquesta sensació de "voler i no poder" estigui tan arrelada a la societat catalana. A Galiza encara no hem assumit el primer verb; ni parlar-ne del segon.
Onte aledoume o almorzo a nova de que o Govern catalán quere conseguir que a metade das películas proxectadas en Cataluña se estrenen dobrades ou subtituladas ao catalán. Nos matins de TV3, ese programa-tòtem, formulaban a seguinte pregunta ao público (mantins.sí / matins.no):
Está de acordo en que a metade das películas se estrenen en catalán?
A resposta foi contundente: 83% Si. 17% Non.
Ao día seguinte a pregunta xira sobre o mesmo tema, pero cun matiz importante:
O goberno conseguirá que a metade das películas se estrenen en catalán?
A resposta tamén é contundente, mais oposta: 21% Si. 79% Non.
É esta a perplexidade da que ens falaba a Associació Catalana de Sociologia? A cidadanía non é inxénua e sabe (sabemos) que terá que enfrontarse aos bombardeiros mediáticos madrileños (e doutras "rexions", como La Voz Coz de Galicia), terá que escornarse contra os tanques da fronte españolista PP-PSOE, chegar a acordos complicados co escudo anti-misís das grandes empresas de distribución... ben pensado eu tamén votaría Si á primeira pregunta e Non á segunda.
É unha mágoa que esta sensación de "querer e non poder" estea tan enraizada na sociedade catalana. En Galiza índa non asumimos o primeiro verbo; nin falar do segundo.
Nesta sociedade de perfil baixo, de líderes grises, na que a liberdade de opinión se reduce á opinión que fabrican dous ou tres grupos mediáticos, había até hoxe unha mosca cojonera. Unha persoa que removía entrañas e conciencias. Vivirei o resto da miña vida coa mágoa de non ter ido ver a Rubianes ao teatro, téndoo ao alcance da man.
A partir de hoxe serei un chisco máis escatolóxico, máis verborreico, máis incorrecto. Quero que Rubianes deixe pouso.
Até sempre, carallo!
En aquesta societat de perfil baix, de líders grisos, a la qual la llibertat d'opinió es redueix a l'opinió que fabriquen dos o tres grups mediàtics, hi havia fins avui una mosca cojonera. Una persona que removia entranyes i conciències. Viuré la resta de la meva vida amb la pena de no haver anat a veure Rubianes al teatra, tenint-lo a l'abast de les meves mans.
A partir d'avui seré una mica més escatològic, més verborreic, més incorrecte. Vull que Rubianes deixi empremta.
Fin sempre, collons!

La Junta Electoral de Ourense permite a las mesas validar los votos que tengan tachado el nombre de Luis Carrera
Es la respuesta de la Junta al recurso interpuesto por el PP tras el cese de Luis Carrera por sus irregularidades con Hacienda.- Los populares querían que se contabilizaran los votos que llevasen tachado el nombre del anterior cabeza de lista por la provincia
LUIS PARDO 28-02-2009
La Junta Electoral de Ourense ha dejado a la elección de los presidentes de todas las mesas de la provincia gallega para que decidan ellos si dan por válidas las papeletas que tengan tachado el nombre de Luis Carrera, el anterior cabeza de lista por esa provincia que fue reemplazado por sus irregularidades con Hacienda. PSOE y BNG han anunciado que recurrirán la decisión de la Junta Electoral.
Los populares querían que se contabilizasen los votos que llevasen tachado el nombre del anterior cabeza de lista. Ahora la Junta lo ha dejado en manos de los presidentes.
Foto: modificada de topopardo en Flickr