O experimento Parroquia

Parroquia Atlántica é como se chama o experimento co que andamos a enredar Silvio Falcón, Pablo Casal, Alberte Montes, Xosé Manuel Fernández e máis eu dende hai algún tempo. Aínda non sei como se chama o que facemos. Os energúmenos above mentioned coñecímonos dunha maneira ou outra no Barcelona Atlàntica. Aquilo si que se podía definir facilmente: un programa de radio amateur en galego dende a diáspora. En Catalunya está moita da Galicia que podería ser, xa sabedes.

O Parroquia aínda está atopando o seu lugar e o seu xeito. Está verde e apenas asoma as orellas, pero ten ilusión. Poderiamos dicir que é un videopodcast en directo ou unha videoconferencia en streaming aberto. Todo expresións longas. Botamos a faltar a cervexa e o bocadillo que acompañaban sempre ao programa en Barcelona: o experimento Parroquia permítenos comprobar que internet aínda non substituiu a proximidade física. Por contra, permítenos emitir dende Bruxelas, Barcelona, Madrid e Monforte simultaneamente. Non está mal.

Escribo isto mentres escoito Ataque Escampe e apéname que sexa difícil tecnicamente combinar as nosas voces parroquiais coas sintonías atlánticas correspondentes. Pero hémolo conseguir máis cedo que tarde.

Optimista, penso que se todas aportamos o noso mínimo nó á rede de comunicación horizontal, amateur, nas nosas linguas respectivas, enriqueceremos a terra que pisamos e a que pensamos, e aumentaremos a biodiversidade.

É dicir, que te agardamos na Parroquia Atlántica sempre cos brazos abertos. E sabemos que hai mil enguedellos máis nos que embelecar. Xa que logo, fagamos rede para liberarnos.

Parroquia Atlántica: Web / Twitter / Facebook / Google+

Actualización 21.02.2013

A pesar da ilusión que mantiña neste experimento, parece que a árbore non prendeu. Cancelamos de momento o Parroquia Atlántica por problemas de axenda dos seus "podregonistas". Foi un pracer. Volveremos?

Deixar Facebook

Tedes que probalo. Para un eganchado ás redes sociais coma min, deixar Facebook produce vertixe, euforia, desconcertamento e mesmo cegamento dos ollos polo brillo da luz ao saír ao exterior, como ocorría naquel mítico capítulo dos Simpsons onde apagaban a tele e descubrían a rúa.

Hai grandes precursores de deixar Facebook, aos cales me enorgullece imitar: o primeiro (e quizais o máis valente, porque o fixo cando Facebook estaba en pleno boom) foi o Berto Romero. No seu blogue (berto.tv), relatouno como "chantaxe emocional 2.0" e tamén falou de Twitter e Facebook nunha entrevista en Visto Lo Visto.

O segundo deixador-de-Facebook ilustre, polo menos no que ás miñas referencias se refire, é o señor Martin Pawley. Se buscásedes cun Google imaxinario na miña cabeza as palabras "cinema Galiza" atopariades a Martin Pawley. O seu blogue Sinais de vida é tan interesante que podo xustificar o abandono de Facebook só como método para ter máis tempo para ler os seus artigos.

Porque diso se trata. Aínda que este artigo poida quedar un pouco desanxelado por ser comezado antes das vacacións e rematado ao final delas, onde quero chegar é a que o tempo non é infinito. Sabémolo. E quero dedicar moito máis tempo e agarimo do que lle dediquei últimamente a ler blogues, a ler libros, e tamén a escribir na Ouriceira. E se podo, como dicía, quero deixarme deslumbrar máis pola luz que atravesa as árbores e polas conversas que se oen ao lonxe. Quero dicir: alimentar a Rede con experiencias físicas máis que encher o baleiro físico con experiencias en Rede. Coherente até onde permita o corpo, claro.

P.D.: Até novo rumbo, os artigos da Ouriceira autopublicaranse en Twitter e en Facebook (vía Twitter), o que non quere dicir que estea activo en ningunha das dúas redes. Si, xa, a quen lle importa?

Ho hauríeu de provar. Per a un penjat de les xarxes socials com jo, deixar Facebook produeix vertigen, eufòria, desconcert i fins i tot enlluernament per la lluïsor de la llum en sortir a l'exterior, com en aquell mític capítol dels Simpsons on apagaven la tele i descobrien el carrer.

Hi ha grans precursors de deixar Facebook, als quals m'omple d'orgull imitar: el primer (i potser el més valent, perquè ho va fer quan Facebook es trobava en ple boom) va ser Berto Romero. Al seu bloc (berto.tv), ho va relatar com "xantatge emocional 2.0" i també va parlar de Twitter i Facebook en una entrevista a Visto Lo Visto.

El segon deixador-de-Facebook il·lustre, almenys pel que fa a les meves referències, és el senyor Martin Pawley. Si busquéssiu amb un Google imaginari al meu cap les paraules "cinema Galiza" trobaríeu en Martin Pawley. El seu bloc Sinais de vida és tan interessatnt que puc justificar l'abandonament de Facebook només com a mètode per tenir més temps per llegir els seus articles.

Perquè d'això es tracta. Encara que aquest article pugui quedar una mica desfilat per haver estat començat abans de les vacances i acabat després, allà on vull arribar és a l'evidència que el temps no és infinit. Ho sabem. I vull dedicar més temps i cura del que li he dedicat últimament a llegir blocs, llegir llibres, i també a escriure a l'Ouriceira. I si puc, com deia, vull deixar-me enlluernar més per la llum que travessa els arbres i per les converses que se senten en la llunyania. Vull dir: alimentar la Xarxa amb experiències físiques més que omplir el buit físic amb experiències en Xarxa. Coherent fins a on ho permeti el cos, és clar.

P.D.: Fins a nou rumb, els articles de l'Ouriceira s'autopublicaran a Twitter i Facebook (via Twitter), la qual cosa no vol dir que estigui actiu a cap de les dues xarxes. Sí, ja, a qui li importa?

Super Set

Holywater Rock & Roll

Podedes ver todas as fotos no álbum Holywater 04.09.
Podeu veure totes les fotos a l'àlbum Holywater 04.09.

Os Holywater do Monasterio de onte eran moi diferentes aos de hai cinco anos alá por Marina. Polo medio, perdéralles bastante a pista, por primeira vez desde aquel prototipo de Ricardo e Saqués.

Alá estaba aquel arxentino imponente, Khatru, cando eu aínda non me afixera a ver ao Diego. A sala quentaba suficientemente o ambiente; non tardaron moito en poñer o aire acondicionado a tope xusto por riba da cabeza de Luis.

Teño que dicir que gocei como un anano, coma sempre. O que notei, e non sei se o saberei expresar, é que o "rango cañeiro-íntimo" se estreitou moitísimo dende a última vez que os vira en directo. E se facemos unha media nese rango, o listón sube cara o Rock & Roll. Moita rabia, moita endorfina descargada en directo con Ricardo apoiado costas con costas co Khatru. Martín movíase máis ca nunca. Para Luis nunca foi (digo eu) tan pequena a diferenza entre os míticos Disappointment e este grupo de pedaliños. Porque unha cousa que se pode observar é que as pedaleiras de Martín e Ricardo multiplícanse cos anos.

Dúas impresións se complementan (ou contradicen) en Holywater hoxe. Por unha banda a perda do extremo íntimo fai que o de onte fora o primeiro concerto no que non se me puxeron os pelos de punta. Claro que eu tamén cambiei, quizais aquela sensibilidade adolescente era cousa de adolescere. Por outra banda, se me cingo por un momento ao disco e esquezo o directo, hai un fino fío que conecta Tranquility co espírito das dúas maquetas, saltando Handle With Care e Sides. Escoitando Tranquility onte na cama tiña unha certeza semi-onírica de estar deitado no sofá do salón da casa de Lugo, e eu ter 16 anos, claro.

Se cadra é como a vida dunha persoa, e a vellez de Holywater parécese á súa infancia. Non quixera que soara a cousa a crítica destructiva. Aínda sigo sen entender porque este grupo non está na primeira liña das preferencias indies, se é que esta condenada etiqueta quere dicir algo. Porén, teño o regusto amargo de pensar que o mellor de Holywater xa foi tocado. E todo (e se se me permite o desafogo) pola incultura musical desta sociedade que non cataliza aos seus artistas e que fai a Lucía cantarlle o Himno Galego a Feijoo e Rajoy porque eles non o saben. Non ten moito que ver co tema este último detalle (ou si), mais se non o digo rebento.

Els Holywater del Monasterio d'ahir eren molt diferents d'aquells de fa cinc anys allà per Marina. En aquests anys, els havia perdut una mica de vista, per primer cop des d'aquell prototip de Ricardo i Saqués.

Hi havia aquell argentí imponent, Khatru, quan jo encara no m'havia acostumat a veure el Diego. La sala escalfava prou l'ambient; no van trigar molt a engegar l'aire condicionat al màxim just per sobre del cap d'en Lluís.

He de dir que vaig gaudir com un nen petit, com sempre. El que he notat, no sé si ho sabré expressar, és que el "rang canyer-íntim" s'ha estretat moltíssim des de l'últim cop que els havia vist en directe. I si fem una mitja d'aquest rang, el llistó puja clarament cap al Rock & Roll. Molta ràbia, molta endorfina descarregada en directe amb en Ricardo recolzant-se esquena amb esquena amb el Khatru. El Martín es movia més que mai. Per al Lluís (crec jo) mai no ha estat tan petita la diferència entre els mítics Disappointment i aquest grup de pedalets. Perquè una cosa que es pot observar és que les pedaleres de Martín i Ricardo es multipliquen amb els anys.

Dues impresions es complementen (o contradiuen) a Holywater avui. Per una banda la pèrdua de l'extrem íntim fa que el d'avui hagi estat el primer concert que no em va posar els pèls de punta. És clar que jo també he canviat, potser aquella sensibilitat adolescent era cosa d'adolescere. Per una altra banda, si em cenyeixo per un moment al disc i oblido el directe hi ha un fil prim que connecta Tranquility amb l'esperit de les dues maquetes, tot saltant Handle With Care i Sides. Escoltant Tranquility ahir al llit tenia una certesa semi-onírica d'estar estirat al sofá de la meva casa de Lugo, i jo tenir 16 anys, és clar.

Potser és com la vida d'una persona, i la vellesa de Holywater s'assembla a la seva infància. No voldria que sonés la cosa a crítica destructiva. Encara segueixo sense entendre perquè aquest grup no es troba a la primera línia de les preferències indies, si és que aquesta maleïda etiqueta vol dir quelcom. Tanmateix, tinc el regust amarg de pensar que el millor de Holywater ja ha estat tocat. I tot (i si se'm permet la descàrrega) per la incultura musical d'aquesta societat que no catalitza els seus artistes i que fa que Lucía li canti l'Himno Galego a Feijoo i Rajoy perquè ells no se'l saben. No té gaire a veure amb el tema aquest darrer detall (o sí), però si no ho dic rebento.

Spotify

Este Mauro Entrialgo é capaz de facer humor de calquera cousa.

En Mauro Entrialgo és capaç de fer humor de qualsevol cosa.

Aínda non o probaches?: Spotify.com

Encara no l'has provat?: Spotify.com

Martin Niemöller

Acabo de descubrir, grazas ao interesantísimo artigo de Enrique Dans "La red, la libertad y el salto generacional", quen foi home que escribiu o celebérrimo poema "Cando os nazis viñeron...".

Aquí volo deixo, extraído da Wikipedia, para que practiquedes algo de alemán. Que o gocedes.

He descobert tot just ara, gràcies a l'interesantíssim article d'Enrique Dans La red, la libertad y el salto generacional", qui va ser l'home que va escriure el celebèrrim poema "Quan els nazis van venir...".

Aquí us el deixo, extret de la Wikipedia, perquè practiqueu una mica l'alemany. Espero que el gaudiu.

-

Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,
gab es keinen mehr,
der protestieren konnte.

-

Cando os nazis viñeron buscar aos comunistas,


gardei silencio,
porque eu non era comunista,

Cando encarceraron aos socialdemócratas,
gardei silencio,
porque eu non era socialdemócrata,

Cando viñeron buscar aos sindicalistas,
non protestei,
porque eu non era

Galinux

Descubre esta xenial sistema operativo libre. Pode convivir perfectamente co Microsoft Windows no teu ordenador, ou sexa que non teñas medo. Fai a "transición democrática" con suavidade. Mesmo podes probalo directamente desde un CD, sen instalar nada. É a versión galega do xa case famoso Ubuntu. Visita a páxina oficial de Galinux para coñecer as súas cualidades, descárgao e sorpréndete.

Descobreix aquest genial sistema operatiu lliure. Pot conviure perfectament amb el Microsoft Windows al teu ordinador, o sigui que no tinguis por. Fes la "transició democràtica" amb suavitat. Fins i tot pots provar-lo directament des d'un CD, sense instalar res. És la versió gallega del gairebé famós Ubuntu. Visita la pàgina oficial de Galinux per conèixer les seves qualitats, descarrega'l i sorpren-te.

Merda 2.0?

De Plétora de piñatas, por Mauro Entrialgo, Público.es (Creative Commons)

That's (Firefox) English

[gv data="7oIot3Qxu_U" width="450" height="375"][/gv]

Non todo vai ser galego e catalán, non si? Así de paso preparo o Listening Exam de esta tarde.

E ti, que escolles, Microsoft Internet Explorer ou liberdade?


No tot ha de ser gallec i català, oi? Així també preparo el Listening Exam d'aquesta tarda.

I tu, que tries, Microsoft Internet Explorer o llibertat?

Querido Router Wifi: | Estimat Router Wifi:

(Foto de Laughing Squid)

Levas dúas horas sen que caia a conexión. Estalo facendo moi ben. Se mañá funcionas todo o día seguido, prométoche (non xuro porque Deus, se existe, debe de ser do PP) que che dou un bico. E esquecerei as veces que me lembrei da túa familia e a violencia potencial que fuches capaz de xerar en min. Creo nos reforzos positivos.

Atentamente,

Xabre

Portes dues hores sense que caigui la connexió. Ho estàs fent molt bé. Si demà funciones tot el dia sencer, et prometo (no juro perquè Déu, si existeix, deu ser del PP) que et farè faré un petó. I oblidaré les vegades que m'he recordat de la teva família i la violència potencial que has estat capaç de generar en mi. Crec en els reforços possitius positius.

Atentament,

Xabre

Fuxide de Yahoo! | Fugiu de Yahoo!

Microsoft lanza unha oferta para mercar Yahoo! What the Flickr is going on? Que ven o tío Bill! Money, money, money!

Nin crise bursátil nin nada. Que me quedo sen ideas? Pois cómproas. Para iso son o Bill Gates.

Microsoft intenta comprar Yahoo. What the Flickr is going on? Que vé l'oncle Bill! Money, money, money!

Ni crisi bursàtil ni res. Que em quedo sense idees? Doncs les compro. Per això sóc en Bill Gates.

[gv data="LhMCI8VZrh8" width="450" height="375"][/gv]

haiku iii

Ninguén lle vai dicir aos do Gimp que poñan todo nunha soa xanela?

Ningú no els hi dirà als del Gimp que posin tot en una sola finestra?

Jaiku? Twitter? Ouriceira!

Existen Jaiku e Twitter. Mais, é que non se pode facer máis ou menos o mesmo directamente en calquera blogue? Por unha MicroMacroBlogaliza.

Existeixen Jaiku e Twitter. Però, no es pot fer més o menys el mateix directament a qualsevol bloc? Per una MicroMacroBlogaliza.

O pato a l'orange informa | L'ànec a l'orange informa

en las proximas 48-72 horas se le entregara su kit adsl de conexion.

Son ràpidos de carallo. O vinte e pico de setembro solicitei a alta. Para cando a implantación de R en Catalunya?

Són ràpids de collons. El vint-i-poc de setembre vaig solicitar l'alta. Per a quan la implantació de R a Catalunya?

Internéplorer

É incríbel que aínda a maioría das miñas amizades utilizen o Internéplore. É incríbel que en moitas bibliotecas de Barcelona non poidas escoller outro navegador. Mais son incríbeis tantas cousas certas...

És increïble que encara la majoria de les meves amistats facin servir l'Internéplore. És increïble que a moltes biblioteques de Barcelona no puguis triar un altre navegador. Però són increïbles tantes coses certes....

[gv data="iQn_2ppWDsk" width="450" height="375"][/gv]

Que grande Enjuto Mojamuto.

Adicto aos blogues | Adicte als blocs

71%

How Addicted to Blogging Are You?

Reláxate | Relaxa't

[Foto de Panda Evans en Flickr]


Se é a terceira vez que mordes a calculadora facendo unha integral, se o dereito internacional privado acaba coa túa paciencia, se Mendel é o teu peor inimigo, ou se lle farías placa-placa ao que enunciou a teoría da Tectónica de Placas...

Reláxate con Orisinal. Xogos sinxelos en Flash, moi coidados esteticamente, cunha música hipnótica; unha marabilla.

Si és el tercer cop que mossegues la calculadora fent una integral, si el dret internacional privat acaba amb la teva paciència, si Mendel és el teu pitjor enemic, o si li faries placa-placa , al que va enunciar la teoria de la Tectònica de Plaques...

Relaxa't amb Orisinal. Jocs senzills en Flash, molt treballats estèticament, amb una música hipnòtica; una meravella.

Piratas do Caro+IVE | Pirates del Car+IVA

[via O demo me leve]

Si, gustoume moito a peli. E moito máis o xogo. E moito moito máis o xoguete. Esta anotación vai dedicada ao meu inesgotábel compañeiro de xogos. Quérote, enxeñeiro.

Si, m'ha agradat molt la peli. I molt més el joc. I molt i molt més la joguina. Aquest post va dedicat al meu inesgotable company de jocs. T'estimo, enginyer.

[gv data="BejgjF8guYA" width="450" height="375"][/gv]

Don't Copy That Floppy

De acordo, o software libre é unha marabilla, mais non ten tanto flow. Quero unha versión co Rey del Pollo Frito.

D'acord, el programari lliure és una meravella, però no té tant flow. Vull una versió amb el Rey del Pollo Frito.

[gv data="zOBroA2NPNY" width="450" height="375"][/gv]

(via genbeta)

Sé creativo | Sigues creatiu

Aquí tedes unha explicación sinxela e moi entretida do que son as licenzas Creative Commons e cales son as súas vantaxes. E de paso estreo a posibilidade de colgar animacións flash en Blogaliza.
(Pulsa Segue a ler para vela)

Aquí teniu una explicació senzilla i molt entretinguda del que són les llicències Creative Commons i quins son els seus avantatges. I de pas estreno la posibilitat de penjar animacions flash a Blogaliza.
(Pulsa Continua llegint per a veure-la)