Quedei realmente impresionado. Non era esta a única casa de
Cabezón de la Sal engalanada soamente con esta bandeira, nin moito menos. As bandeiras cántabras contábanse cos dedos dunha man. (Como estarán as galerías o Día de la Hispanidad?) E mentres o
presidente de Cantabria, nesta mesma vila, alertaba ás montañesas e montañeses do perigo luciferino de que os
malvados separatistas formulen un órdago á unidade de España. España roja y rota!!. En fin.
Nun recuncho, ao final da Avenida (Avenida Generalísimo, por certo), un rapaz con bandeira de Galiza no peito vendía chapas, adhesivos e camisolas coa bandeira de Cantabria
non oficial.
Iso si, tanto sábado como domingo poidemos gozar dunha amplísima demostración de folklore cántabro: música, baile, traxes, sobaos, quesadas, bois, cans, zocos… digno de ver e probar. E dende o sábado pola tarde até o luns pola mañá actividade ininterrumpida nos pubs e barras externas con especial abundancia de
Reggaeton machacón
xaquecón. Só se salvan, dende o meu humilde punto de vista, o bar Indiano e o pub El Escudo.
Á mañá do luns despedíame das curmás mediterráneas e poñiamos rumbo a Gallaecia.
[Banda sonora:
Joxe Ripiau – positive bomb]
Dia de Cantabria (llegir en català) =>M’he quedat realment impresionat. No va ser aquesta l’única casa de
Cabezón de la Sal engalanada només amb aquesta bandera, ni molt menys. Les banderes càntabres es podien comptar amb els dits d’una mà. (Com estaran les galeries el Día de la Hispanidad?) I mentrestant el
president de Cantabria, a aquesta mateixa vila, posava alerta a les montanyeses i montanyesos del perill demoníac que els
malvados separatistas formulin un “órdago a la unidad de España”. España roja y rota!!. En fi.
En un cantó, al final de l’Avinguda (Avenida Generalísimo, per cert), un noi amb bandera de Galiza al pit venia xapes, adhesius i samarretes amb la bandera de Cantabria
no oficial.
Això sí, tant dissabte com diumenge vam poder gaudir d’una molt amplia demostració de folklore càntabre: música, ball, vestits, sobaos, quesadas, bous, gossos, zuecos… digne de veure i tastar. I des de dissabte a la tarda fins dilluns al matí activitat ininterrumpida als pubs i barres externes amb especial abundància de
Reggaeton migranyon. Només se salven, des del meu humil punt de vista, el bar Indiano i el pub El Escudo.
Dilluns de matí m’acomiadava de les cosines mediterrànies i posavem rumb a Gallaecia.
