Sempre fun moi negado co futbolín. Mais a miña adolescencia non tería sido a mesma sen ese invento. En abril, xogarémoslle unha na súa honra.
Extraído da web oficial de Modesto Fraga Moure:
"A iso das once da mañá, coñecín a dramática noticia a través da chamada apenada e sentida dun bo amigo, o xornalista Santi Garrido. Desde entón non teño folgos de escribir, nin de falar, nin sequera de respirar. Foise o amigo, o exemplo moral, a principal atalaia dos fisterráns no mundo enteiro. E foise en silencio, sen que ninguén se enterara, tal como sempre vivíu: a modiño, discreta e dignamente."
"El foise sen facer ruído. Pero foise sabendo que os fisterráns, a súa Fisterra amada e, ás veces, tan inxusta, por fin, decidira apertalo cos brazos ben abertos. E iso é unha maneira feliz de despedirse. De bicar a terra. De disputar, nun man a man, a derradeira partida."
Sempre he estat molt dolent amb el futbolí. Però la meva adolescència no hauria estat la mateixa sense aquest invent. A l'abril, en jugarem una en el seu honor.
Extret de la web oficial de Modesto Fraga Moure:
Extret de la web oficial de Modesto Fraga Moure:
"Cap a les onze del matí , he conegut la dramàtica notícia a través de la trucada apenada i sentida d'un bon amic, el periodista Santi Garrido. Des de llavors no tinc forces per a escriure, ni per a parlar, ni tan sols per a respirar. S'en ha anat l'amic, l'exemple moral, la principal talaia dels fisterrans al món sencer. I s'en ha anat en silenci, sense que ningú se n'adonés, tal i com sempre va viure: a poc a poc, discreta i dignament.
"I s'en ha anat sense fer soroll. Però s'en ha anat sabent que els fisterrans, la seva Fisterra amada i, de vegades, tan injusta, per fi, havia decidit abraçar-lo amb els braços ben oberts. I això és una manera feliç d'acomiadar-se. De besar la terra. De disputar, en un mà a mà, la darrera partida."
Ningún comentario:
Publicar un comentario