11 de novembro de 2006

Negando a maior | Negant la major


Media_httpmediatwango_jckjz



.cat


Extret de la carta de J. Valls i Morato al director de La Vanguardia:

"En la polèmica suscitada a casa nostra referent a si és més democràticament legítim que governi el lider més votat, nego la major, això és: que Artur Mas sigui el líder més votat.

No m'he begut l'enteniment: tots els votants d'Iniciativa per Catalunya tenien molt clar (Joan Saura no se n'havia amagat mai) que si el votaven, aquest cap de llista maldaria per tal d'aconseguir que José Montilla esdevingués president de Catalunya. Per tant, totes les persones que es van inclinar per aquesta opció ho van fer perfectament conscients que apostaven pel líder socialista com a primera autoritat de la Generalitat. De segur que part de l'èxit electoral de Joan Saura rau en aquesta estratègia, que va conferir utilitat a una opció relativament minòritaria i que possiblement va arrabassar-li tres escons al PSC.

És obvi que les persones que directament van donar suport a Montilla també desitjaven que aquest polític cordovés fos el nou president de la Generalitat de Catalunya. De forma que 12 d'Iniciativa més 37 del PSC és igual a 49 diputats. Mentre que Mas nomes en va sumar 48.

Desenganyem-nos, Montilla és el president que s'estimen més els catalans. Hom pot objectar que Montilla i Saura són dos liders que representen dos partits diferents. Ben cert. Però què són Duran i Mas o, si es vol, Convergència i Unió? "

.gal


Extraído da carta de J. Valls i Morato ao director de La Vanguardia:

"Na polèmica suscitada na nosa casa referente a se é máis democraticamente lexítimo que goberne o líder máis votado, nego a maior, é dicir: que Artur Mas sexa o líder máis votado.

Non toleei: todos os votantes de Iniciativa per Catalunya tiñan moi claro (Joan Saura non o ocultou nunca) que se o votaban, este cabeza de lista esforzaríase por acadar que José Montilla chegase a presidente de Catalunya. Polo tanto, todas as persoas que se inclinaron por esta opción fixérono perfectamente conscientes de que apostaban polo líder socialista coma primeira autoridade da Generalitat. Seguro que parte do éxito electoral de Joan Saura radica nesta estratexia, que lle conferiu utilidade a unha opción relativamente minoritaria e que posiblemente lle rabuñou tres escanos ao PSC.

É obvio que as persoas que directamente deron apoio a Montilla tamén desexaban que este político cordobés fose o novo presidente da Generalitat de Catalunya. De forma que 12 de Iniciativa máis 37 do PSC é igual a 49 diputados. Mentres que Mas só sumou 48.

Deseganémonos, Montilla é o presidente que prefiren os cataláns. Pódese obxectar que Montilla e Saura son dous líderes que representan dous partidos diferentes. Certo. Pero qué son Duran e Mas ou, se se quere, Convergència i Unió? "

.mu


CHAMBAO pokito a poko

Ningún comentario:

Publicar un comentario