As rabuñaduras do 25-S | Les esgarrapades del 26-S

Imaxe: @justacreep

É curioso ver como os medios internacionais tratan o rodeo ao Congreso de onte en Madrid. Simplemente falan de grande manifestación anti-austeridade. Dese xeito, paréceme, equipárana a todas as protestas contra os recortes de Grecia, Portugal e Italia, en cada país coas súas características. E, visto desde esa perspectiva, as manifestacións non deixan de ser "danos colaterais" da estafa á que nos teñen sometidas. É parte do xogo, como un maltrador que entende que o seu maltratado lle solte algunha rabuñadura.

Porén, penso que algo está cambiando. Os cambios profundos son lentos. Pero entre a “poboación pasiva” cada vez teñen máis lexitimidade as alternativas á política de desprotección e expolio ás desfavorecidas que se nos quixo vender como única posíbel. Sabiamos que o 25-S o PPSOE non ía “disolverse e entregar as actas”, e que hoxe 26-S Juancar de Borbón non vai entregar a escopeta nacional de Froilán e marchar a Grecia para non voltar. Pero Rajoy e Rubalcaba e tantos outros comezan a estar nerviosos. Eu prefiro que vivamos nunha sociedade sen medo, pero polo momento non está mal que deixe de estar o medo exclusivamente na sociedade traballadora. Polo menos que lles escozan un pouco as rabuñaduras, que sintan un mínimo temor a que se lles infecten. Creo que iso é novo.

És curiòs veure com els mitjans internacionals tracten el cercle al Congreso d'ahir a Madrid. Simplement parlen de gran manifestació anti-austeritat. D'aquesta manera, em sembla, l'equiparen a totes les protestes contra les retallades de Grècia, Portugal i Itàlia, a cada país amb les seves característiques. I, vist des d'aquesta perspectiva, les manifestacions només són "danys col·laterals" de l'estafa a la qual ens tenen sotmeses. És part del joc, com un maltractador que entèn que el seu maltractat l'esgarrapi una miqueta.

Tanmateix, penso que alguna cosa està canviant. Els canvis profunds són lents. Però entre la "població passiva" cada cop tenen més legitimitat les alternatives a la política de desprotecció i espoli a les desafavorides que se'ns ha volgut vendre com a única possible. Savíem que el 25-S el PPSOE no "es dissoldria i entregaria les actes" i que avui 26-S el Juancar de Borbó no entregarà l'escopeta nacional de Froilà i marxarà a Grècia per no tornar. Però Rajoy i Rubalcaba i tants altres comencen a estar nerviosos. Jo prefereixo que visquem en una societat sense por, però de moment no és mala cosa que la por deixi d'estar exclusivament a la societat treballadora. Almenys que els hi coguin una mica les esgarrapades, que sentin una mica de temor de que les feridetes s'infectin. Crec que això és nou.