O artigo de Mario Regueira “Contra a rede das pequenas cousas” chegou aos meus ollos hai xa un tempo, e creo que pasou a ese curioso dobre fondo do cerebro onde van parar moitas ideas que acaban formando parte do meu xeito de ver o mundo, aínda que a maioría das veces esqueza as fontes. Citar as fontes non é fácil cando a memoria ten un comportamento cando menos curioso.
Hai pensamentos no artigo de Mario que coinciden con algúns dos que me fixeron reanimar o blogue no sentido clásico da palabra aló polo mes de abril.
Vella é xa a frase “metabloguear é o peor”, mais aquí sérveme para presentarvos un home moi interesante: Leo Babauta.
Ler a cotío o blogue de Leo Babauta mnmlist.com fíxome reflexionar sobre o tempo, o traballo, a calma, a tese doutoral, o consumo, as persoas que me rodean, o esmarfon, a comida, as redes sociais, as cousas que almacenamos… non é pouca cousa.
É curioso, é a primeira vez que me engacho a un blogue en inglés, e ademais un blogue dun xénero que se podería calificar, aínda que soe pexorativo hoxe en día, de autoaxuda. O certo é que a partir de mnmlist, de zenhabits e outras lecturas semellantes estou atopando unha certa calma vital que necesitaba nos últimos tempos.
Seguiremos informando.
L'article de Mario Regueira “Contra a rede das pequenas cousas” va arribar als meus ull ja fa un temps, i crec que va passar a aquell curiós doble fons del cervell on van a parar moltes idees que acaben formant part de la meva manera de veure el món, tot i que moltes vegades oblidi les fonts. Citar les fonts no és fàcil quan la memòria té un comportament com a mínim curiós.
Hi ha pensaments a l'article de Mario que coincideixen amb alguns dels que em van fer reanimar el bloc en el sentit clàssic de la paraula pels volts del mes d'abril.
Vella és ja la frase “metabloguejar és el pitjor”, però aquí em serveix per presentar-vos un home molt interessant: Leo Babauta.
Llegir sovint el bloc de Leo Babauta mnmlist.com m'ha fet reflexionar sobre el temps, la feina, la calma, la tesi doctoral, el consum, les persones que m'envolten, l'esmarfon, el menjar, les xarxes socials, les coses que emmagatzemem... no és pas poca cosa.
És curiós, és el primer cop que m'enganxo a un bloc en anglès, i a més un bloc d'un gènere que es podria qualificar, tot i que sona pejoratiu avui dia, d'autoajuda. El cert és que a partir mnmlist, de zenhabits i altres lectures semblants estic trobant una certa calma vital que necessitava en els darrers temps.
Seguirem informant.
Ningún comentario:
Publicar un comentario