Letras Galegas na Universitat de Barcelona Lletres Gallegues a la Univeristat de Barcelona

[Per llegir la traducció al català feu click a on fica "Read the rest of this entry" ]

(...) Pasaron os anos pero tanto a Galiza do noso tempo como o teatro galego (...) seguen tendo os mesmos cabalos de batalla: ver se Galiza é unha nación, se é un nome propio, unha provincia polaca... e demostrar día a día que o idioma galego é vehículo de manifestacións artísticas e sociais elevadas. As salvedades que afectan hoxe ás dúas cuestións son iguais ou maiores ás que se atopan nas producións de Lugrís. O teatro galego de hoxe vive maiormente alleo (...) a estas cuestións. O teatro galego dos nosos días non afrontou aínda o reto de facer o diagnóstico da Galiza de hoxe, das súas doenzas e dos seus méritos, das súas virtudes e miserias, da súa vontade de supervivencia e da súa lenta aniquilación, como fixo Lugrís no seu tempo. Estou firmemente convencido de que se o teatro galego non fai ese diagnóstico que fixo Lugrís no seu tempo, ninguén o fará. E aínda máis, de que só acometendo esa tarefa demostrará o teatro galego que o noso idioma é un vehículo expresivo elevado. Quizais ao cumprimento desa tarefa contribuirá a ESAD de Galiza mais quen sabe, iso dirao o futuro.

(...) Pois ben, para rematar este discurso que ata qui lancei, quixera empregar as palabras doutro discurso: dun mítin que pronunciou Lugrís Freire en Betanzos o 6 de outubro de 1907 e que supuxo o primeiro mítin da historia en lingua galega. Naquel lugar e naquel día grandes e prolongados aplausos adornaron a conclusión da súa arenga que remataba como rematará, agora si, esta miña alocución da seguinte maneira:

'Escoitade este pequeno conto, que é de moito proveito:

"Unha vez un vello petrucio estaba enfermo de morte. Chamou a rente do seu leito aos nove fillos que tiña e díxolle ao máis pequeno: -Colle unha vara de vimbio e rómpea. A vara rompeu facilmente.

Despois díxolle ao fillo máis vello, que era forte e valente, que rompera as nove varas xuntas. Por moita forza que fixo, non puido nin sequera dobralas. Entón dixo o vello petrucio: -Xa vedes, meus fillos, que unha vara soa é fácil de romper, pero todas xuntas non hai quen as dobre. Eu vou morrer axiña e rógovos que teñades sempre irmandade, que vos defendades todos xuntos para que os vosos inimigos non poidan facervos mal."

Seguide pois asociándovos, xuntádevos contra os vosos inimigos e seredes fortes e seredes libres e faredes libre e honrada, rica e poderosa, a terra querida onde todos nacimos.

Viva Galiza. Viva a solidariedade.'


Grazas.



Lletres gallegues a la Universitat de Barcelona (català)


(...) Han passat els anys però tant la Galiza del nostre temps com el teatre gallec (...) continuen tenint els mateixos cavalls de batalla: veure si Galiza és unha nació, si és un nom propi, una província polaca... i demostrar dia a dia que l'idioma gallec és vehicle de manifestacions artístiques i socials elevades. Les salvetats que afecten avui a les dues questions són iguals o més grans que les que es troben a les produccions de Lugrís. El teatre gallec d'avui viu en la seva major part alié (...) a aquestes questions. El teatre gallec dels nostres dies no ha afrontat encara el repte de fer el diagnòstic de la Galiza d'avui, de les seves malalties i el seus mèrits, de les seves virtuts i misèries, de la seva voluntat de supervivència i de la seva lenta aniquilació, com va fer Lugrís al seu temps. Estic convençut de manera ferma que si el teatre gallec no fa aquest diagnòstic que va fer Lugrís en el seu moment, ningú no el farà. I encara més, que només portant a terme aquesta feina demostrarà el teatre gallec que el nostre idioma és un vehicle expressiu elevat. Potser a la consecució d'aquesta feina contribuirà la ESAD de Galiza però, qui sap, això ho dirà el futur.

(...) Doncs bé, per a acabar aquest discurs (...) voldria utilitzar les paraules d'un altre discurs: d'un míting que va pronunciar Lugrís Freire en Betanzos el 6 d'octubre de 1907, el qual va suposar el primer míting de la història en llengua gallega. En aquell lloc i en aquell dia grans i perllongats aplaudiments van adornar la conclusió de la seva arenga que acabava com acabarà, ara sí, aquesta meva alocució de la següent manera:

'Escolteu aquest petit conte, del que podreu treure molt de profit:

"Una vegada un vell petruci estava malalt, a punt de morir. Va cridar al costat del seu llit als nou fills que en tenia i li va dir al més petit: -Agafa una branca de saüc i trenca-la. La branca es va trencar facilment.

Després li va dir al més vell, que era fort i valent, que trenqués les nou branques d'una vegada. Tot i que va fer servir tota la seva força, no va poder ni tan sols doblegar-les. Llavors el vell petruci va dir: -Ja veieu, fills meus, que una branca sola és ben fàcil trencar-la, però totes juntes no hi ha qui les pugui doblegar. Jo moriré aviat i us ho prego que tingueu sempre germanor, que us defenseu tots plegats per a que els vostres enemics no puguin fer-vos mal."

Seguiu, doncs, associant-vos, junteu-vos contra els vostres enemics i sereu forts i sereu lliures i fareu lliure i honrada, rica i poderosa, la terra estimada a la qual tots vam néixer.

Visca Galiza. Visca la solidaritat.'


Gràcies.